Guillem

No me’n sé avenir que ja faci un any i que alhora només faci un any.
No has estat aquí des de sempre?
Acostuma a passar quan arriba gent com tu,
que no recordes quan no els coneixies.

Un any és molt temps per a segons què.
Per a una festa, per exemple.
Una pel·lícula d’un any també és massa llarga.
Però per a la nostra pel·lícula,
un any no són ni les lletres del principi.

Durant aquest temps hem ballat i hem rigut molt.
Hem jugat amb ànecs llop dins l’aigua.
Hem passejat enmig de dinosaures a l’altra punta de món.
Hem perseguit gats pantera per les cantonades.
Fins i tot t’has lligat actrius de Hollywood només amb un somriure.

Te’n faràs farts de sentir totes aquestes anècdotes.
Pensa que ja ens comencem a fer iaies i ens repetim més que els capítols dels Simpson.

Però de tot el que hem fet junts, hi ha una història que t’explicaré més que les altres.
Segurament cada vegada serà una mica diferent, ja saps que li poso salsa.

Una vegada tu i jo vam volar molt amunt i vam anat molt lluny.
Durant molta estona.
Tu eres molt petit, tant que no tenies dents i només menjaves del pit de la mare.

Una de les poques estones que ella descansava,
tu i jo vam anar a passejar per l’avió.
Estava tot fosc i en silenci, i seguíem poc a poc les llumetes del passadís.
Hi havia gent que dormia, d’altres llegien o miraven pel·lícules.
Altres contemplaven plaents al ‘best boy in the plane’.

Ja t’he dit que érem molt amunt.
Tant que estàvem sobre els núvols. On no plou mai.
Era fosc i estàvem en un lloc estrany ple de gent desconeguda.
I tu, lluny de cridar o gemegar, estaves callat i amb els ulls ben oberts, com si volguessis gravar tot el que estaves veient.
Rient a tots els que et saludaven amb llengües estranyes, sense por de res.
A la teva mirada tenies aquella espurna de la curiositat, de gaudir de tot el que és nou.
De creure que no té perquè ser dolent.
M’agafaves fort la samarreta amb aquestes mans que sempre han sigut grosses,
però només em miraves de tant en tant, perquè ja sabies que era allà i que no cauries pas.

Quan érem passejant per aquell avió, rumb a un lloc desconegut d’horaris al revés.
Em vas repenjar el cap al pit com dient: tot anirà bé.
I jo et vaig creure. I així ha estat.

Ara que ja fa gairebé un any d’aquell viatge, m'ha vingut al cap quan pensava què desitjava per al teu primer aniversari. Tu encara ets massa petit per a formular un desig quan apaguis l'espelma, per tant algú ho ha de fer per a tu.

Quan bufis, tancaré els ulls i pensaré just això:
Que sempre miris la vida amb aquesta curiositat i confiança.
Que sempre tinguis algú a qui agafar-te ben fort, que sàpigues que és allà.
Que sempre tinguis la certesa que tot anirà bé, que no tinguis por.
Que sempre vulguis aprendre i sobretot que continuïs sent ‘the best boy in the plane’.

Continua rient sense por Guillem, la vida és tan meravellosa com sembla.