Jocs d'estiu

Qui no s'ha passat hores així?

Després un bon entrepà de nocilla.

És la definició de felicitat.

El càmping

Com m'agrada passejar pel càmping de nit. No em fa por, és casa meva.

Entro pel primer carrer fins la piscina, me la quedo mirant una estona i vaig rondant-la.

Asseguda al banc del rentacotxes experimento una tranquil·litat difícil d’explicar. Mentre penso en les meves coses, sento els aspersors regant la gespa de la millor piscina del món. A les pedres de terra hi ha una marca que t’avisa que si passes molt a prop, igual et dutxes abans d’anar a dormir.

Avui la gravilla no m'atacarà mentre camino. Menys mal! Però farà més soroll de l’habitual perquè vaig amb sabates. Mira, és igual, miraré d’anar a poc a poc, que descalça faré el viacrucis! M'encanta fer el meu carrer sencer i mirar les parcel·les buides. Les tovalloles mal penjades, les bambes airejant-se, els inflables espacials de la canalla, aquell got oblidat damunt la taula... Tot cobrarà vida en unes hores, massa poques pels nocturns.

Ja han parat els aspersors. De fons, els camions topen amb els limitadors de velocitat de la N-340. Res més. Potser és hora d’anar a dormir.

Quan el sol hagi escalfat el mòdul convertint-lo en un forn inhabitable i els crits de ‘quién se viene a la playaaaaaaa’ m’hagin desvetllat, apartaré el foscurit amb el peu per mirar si pica el sol. EVIDENTMENT QUE SI. M’enfundaré el biquini. Cafè amb llet i a esmorzar a fora amb cara de son. Els veïns pensaran que ahir hi va haver més festa de la que realment hi ha hagut. No cal explicar res, no et creuran. Abans de poder parlar ja has dit 5 vegades 'bon dia'. Mig en pilotes i sense pentinar comparteixes els primers minuts després del coma amb tota una comunitat.

Sectari? Potser si. No em fa por, és casa meva.